La base de dades de les Lletres Catalanes
Tom I: Els emigrants.-La festa dels ocells. Estudi crític per Ambrosi Carrion. 287 pàg.
Tom II: Els conscients.- El cor del poble. Precedit de unes parauled d’en Maragall. 262 pàg.
Tom III: Poesies. Precedit de la Lirica de n’Iglesias per E. Guanyavents. 262 pàg.
Tom IV: Els primers freds. Trilogia I part, Joventut II par Camí de neu y III part, Els llops de Nadal.- Girasol. 319 pàg.
Tom V: En Joan dels miracles.- La resclosa. A guisa de prolg per en J. Estadella i Arnó. 272 pàg.
Tom VI: Les garses. Crítiques.- L’Home de palla. 294 pàg.
Tom VII: Treballs en prosa. Amb prolegs de Ventuea Gassol i J. Pous i Pagés. 364 pàg.
Tom VIII: Els vells.- Fructidor. Amb un pròleg de Pere Coromines. 303 pàg.
Tom IX: L’Alosa.- La fallera de l’amor. Ignasi Iglesias i Els Infants per Prudenci Bertrana. 256 pàg.
Tom X: La barca nova.- L’encís de la glòria. 320 pàg.
Tom XI: L’alegria del sol.- Flors de cingle.- Les flors de maig. 185 pàg.
Tom XII: L’escorcó.- Foc follet.- Lladres. Exemplaritat de l’obra d’Ignasi Iglesias per Lluís Capdevila. 256 pàg.
Tom XIII: La mare eterna.- El titellaire. Precedits d’Ignasi Iglesias ídol del poble per Pere Cavallé. 271 pàg.
Tom XIV: La comedianta.- La nostra parla. 295 pàg.
Sabeu quina és la primera virtut de tota l’obra de l’Iglesias? Doncs, és l’amor: és a dir, l’amor humanitari, el sentiment actiu de la germanor de tots els homes, i fins de l’home
amb les coses: és un posat d’home fort, enternit en la contemplació de la vida.
Això ha traspuat sempre de les obres de l’Iglesias, fins d’aquelles que semblen inspirades en tesis ben contràries a aquell sentiment, fins en la sàtira mes amargant, fins en l’himne més
esbojarrat a l’individu triomfant; sempre en el fons de qualsevulla d’aquestes coses hi ha una ànima fortament enternida, que tesi, sàtira, himne o contemplació, tot ho resol en amor; totes les seves actituds es defineixen en el gest de l’home que abraça.
I això es veu fins en la seva figura personal, física. Mireu- se’l: és un home alt que es corba per abraçar els més petits; és una cara ferrenya que sempre està a punt de plorar de bondat, de plànyer algú; perquè ell ha vist el dolor de la vora, i fins quan no el veu el pressent amagat dintre de cada pit, dintre de cada casa tancada; i sap que mai planyerà en va, perquè sempre hi ha algú per a plànyer. Encara que no senti queixar-se a ningú, va pel món
dient: “Pobrets! pobrets!…”, i està segur que a cada instant sentirà arrencar un plor retingut que la seva paraula pietosa deslliurarà.
Aquest és el misteri de l’atracció social que té l’Iglesias i el secret de la seva popularitat.
No hi ha res més popular que el dolor, i qui el coneix ja té obertes les portes del cor del poble, i qui el sap plànyer ja se’l pot tenir per ben guanyat. Perquè el poble té un gran instint per conèixer quins són els seus, i a la curta o a la llarga, els tria bé.
Text: