Qui és qui
La base de dades de les Lletres Catalanes
Dades generals Llibre
Argument
Els poemes, escrits del 1948 al 1958, l’autor els enviava per Nadal als amics, com ara Vicente Aleixandre, Salvador Espriu, Sebastià Gasch i Albert Manent, a més de Salvador Dalí, Joan Ponç, Manuel Genovart, Josep Obiols, Modest Cuixart, Joan Miró i Antoni Tàpies que n’havien il·lustrat alguns. El llibre el tanca un «cap d’any», nou tipus de composició, similar, que el poeta envià a partir del 1960 i fins el 1976.
Foix renova el gènere de la nadala i, fent gala d’un inconformisme creatiu, combina una sorprenent riquesa formal amb la tradició popular que revifa en uns poemes mestissos, en els quals el gaudi amb el joc d’ecos, de fonts i de registres fa possible la reflexió religiosa, el pensament moral, l’experimentació lírica i l’evocació biogràfica.
D’esperit lliure, heterodoxos i poderosament aventurers, lúdics i obertament catalanistes, els versos, que es fan ressò de la preocupació del poeta per la pervivència de la història, es nodreixen de l’experiència dels temps antics. Al poema més cèlebre del llibre, «Ho sap tothom i és profecia», s’amalgama l’imaginari religiós amb el catalanisme i es palesa el costumisme fortament nacionalista de Foix. Com altres vegades, però, hi tenen cabuda els ecos més personals, més domèstics, com als dos últims versos del primer poema, que al·ludeixen a la separació matrimonial del poeta.
Si bé la literatura de Foix sembla feta de lectures que es retroben en una enxarxada selva de referències, rere les tramoies i els miralls, sempre s’hi reconeix l’essència vitalista i biogràfica d’una poesia que és pensament ètic i confessió, carregada d’anècdotes, dels hàbits i les conductes del poeta, pudorosament embolcallades en l’opacitat dels versos. Foix remodelà les tradicionals composicions nadalenques per crear un gènere, el «nadal», de ritme inesperat i de sobtada relació, inquietant i de vegades surreal, dels elements que es trobaven allunyats, cercant la bellesa en la viva innovació, amb profundes arrels, però, en el món de les literatures medievals. Partint dels orígens, Foix fa seva la cançó popular i apareix, sota la ingenuïtat de la veu tradicional, el discurs líric i greu del poeta, i en conjunció amb els ritmes festius, el to irònic i la paradoxa.
Fragment Text Literari 🔊
Ho sap tothom, i és profecia
Ho sap tothom, i és profecia.
La meva mare ho va dir un dia
Quan m’acotxava amb blats lleugers;
Enllà del somni ho repetia
L’aigua dels astres mitjancers
I els vidres balbs d’una establia
Tota d’arrels, al fosc d’un prat:
A cal fuster hi ha novetat.
Els nois que ronden per les cales
Hi cullen plomes per les ales
I algues de sol, i amb veu d’albat,
Criden per l’ull de les escales
Que a cal fuster hi ha novetat.
Els qui ballaven per les sales
Surten i guaiten, des del moll,
Un estel nou que passa el coll.
El coraller ho sap pel pirata
Que amaga els tints en bucs d’escata
Quan crema l’arbre dels escrits;
Al capità d’una fragata
Li ho diu la rosa de les nits.
L’or i l’escuma d’una mata
Clamen, somnàmbuls, pel serrat:
A cal fuster hi ha novetat.
El plor dels rics salpa pels aires,
I les rialles dels captaires
Solquen els glaços del teulat.
Un pastor ho conta als vinyataires:
A cal fuster hi ha novetat.
El roc dels cims escampa flaires,
I al Port mateix, amb roig roent,
Pinten, pallards, l’Ajuntament.
El jutge crema paperassa
Dels anys revolts, a un cap de plaça,
I el mestre d’aixa riu tot sol.
El fum dels recs ja no escridassa
I els pescadors faran un bol.
Tot és silenci al ras de raça
Quan els ho diu l’autoritat:
A cal fuster hi ha novetat.
Els de la Vall i els de Colera
Salten contents, a llur manera,
I els de la Selva s’han mudat;
Amb flors de fenc calquen a l’era:
A cal fuster hi ha novetat.
De Pau i Palau-saverdera
Porten les mels de llur cinglera
I omplen els dolls de vi moscat.
Els de Banyuls i els de Portvendres
Entren amb llanes de mars tendres
I un raig de mots de bon copsar
Pels qui, entre vents, saben comprendre’s.
Els traginers de Perpinyà,
Amb sang barrada en drap de cendres,
Clamen dels dalts del pic nevat:
A cal fuster hi ha novetat.
Res no s’acaba i tot comença.
Vénen mecànics de remença
Amb olis nous de llibertat;
Una Veu canta en recompensa:
Que a cal fuster hi ha novetat.
Des d’Alacant a la Provença
Qui mor no mor, si el son és clar
Quan neix la Llum en el quintar.
La gent s’agleva en la nit dura,
Tots anuncien l’aventura,
Les Illes porten el saïm,
I els de l’Urgell, farina pura:
Qui res no té, clarors del cim.
La fe que bull no té captura
I no es fa el Pa sense el Llevat:
A cal fuster hi ha novetat.