Orlando natural

versemblança
pams escriure sobre un cos desconegut
la llei de gravetat tactar la mania
teva no saps la delicadesa sense tensors

embastar una poètica del cos desconegut
en poètiques del cos
és auri

Ocupes dues centúries
mil·lenni mil·lenària
a poc a poc llum a la cara
obres
estens els braços del joc dels nens
diteges el quadre com un nou mètode d’empremtar

‒tants i tants anys de vulcanisme‒

mil·lenni mil·lenària
aculls possibles adopcions
com per exemple
aquesta estranya mania
d’arrapar-me a un cert tipus d’afecte
com si el meu punt de vista
no fos qüestió de valors
i contingències comunes

‒valores certa parquedat en les bèsties‒

com llàgrimes a l’esquena
repuntes sorgeixes sutures la pressió d’ulls aliens
com si fossis tu realment
aquell altre punt de vista