Ouse

(El cos de Virginia Woolf va flotar 21 dies en
les aigües del riu Ouse, abans de ser trobat.)

I

al pètal
diràs                                 unitat
el teu nom
Virginia

II

les pedres       l’abric
quin armari proveïa
possibles arnes
de tanta orfandat
alabatres anunciadors

III

OUSE I

no eren aigües estancades
espai insuficient
últim abeurador
de mots
acollien el teu cos

IV

la carta         la nota
oh Leonard!
quin llapis fregaria el so
salve última
de la teva insanitat

V

aquesta literatura
no plora cap poeta suïcidada
ni Sylvia ni Ingeborg
ni Alfonsina ni Alejandra
ni Marina ni Florbela ni Anne
ni Virginia
ni pelló en
perenne
cicatriu

VI

jo sé
sensacions woolfianes             ser
ella i mudar

VII

la poeta cau
tenebres decrèpites de llot
femta de cara
aixeca’t!
escriu

VIII

OUSE II

no en tenia prou l’Ouse
ni un dia ni deu
vint-i-un
comptava pedres
Virginia de les aigües
cicatrius
dels nostres terrors

IX

ensorraràs deserts
fins les
vuitanta-sis senectuts
silencis anihiladors de nosa
no et diuen
-no et veuen
morta            o
pietosament
moribunda

A Antònia Vicens, amant and so on,
de Virginia Woolf

l’original d’Orlando
erròniament va creure
que escrivia un personatge
a ella del tot aliè
per fer en l’altre
tots els experiments possibles
—Shelley no ho hauria fet millor
amant
bellesa edat
escriptora nova
Orlando natural
i eres
jo

I

la dona que celebra
no cal que sigui Ofèlia
opacs aturadors d’ofecs remots

II

Virginia i Ofèlia
sinistres obsessions de
sinistres tons

ets dos en punt final del llibre
entre actes t’abandona
no sents força engolidora
sense recursos sense fe              com ella
marxes aquest fracàs d’
Ouse a les butxaques

totes les dones no són
susceptibles de ser imitades
Orlando sí

la decadència pels altres
tu no Virginia
escapes la vocació            i no

t’enfonses

I

pulsió del viatge
enfronta Virginia als camps de blat
absoluts sots
d’andanes orlandianes

II

pujar l’escala d’Orlando
encarar els graons
o parar

III

Orlando tiba