Poesia Rasa II

Munto enlaire el meu mirall;
A l’ondular de l’indret
Jo mateix sóc el genet,
Jo mateix sóc el cavall.

Roba i paper tibant no
Uneixo ni puc deixar
Gàbies d’ocells al clar
De lluna. Cap mocador
No lligo mai. Faig ventall
D’un estel. Tinc gana i set.
Jo mateix sóc el genet,
Jo mateix sóc el cavall.

Cuso cotó. Cap embut
No muda el color del vi.
Em constipo pel camí.
Bufa el vent on he nascut.
En torratxa de cristall
El mirall és l’alfabet.
Jo mateix sóc el genet,
Jo mateix sóc el cavall.

El pensament és l’avís
Que duc al cos. Al seu lloc,
Aire agafa un estel groc.
El camp és mestre massís.
Prové tot al capdavall
De dos daus i un gobelet.
Jo mateix sóc el genet,
Jo mateix sóc el cavall.

Tornada
La lluna és eina de tall.
Molc confetti al molinet.
Jo mateix sóc el genet,
I jo mateix el cavall.