Relat personal d’un pelegrinatge a Medina i la Meca

L’estiu de 1853, ara fa cent cinquanta anys, Richard F. Burton va emprendre la proesa de viatjar, fent-se passar per musulmà, a les dues ciutats santes de l’islam. Els coneixements que havia adquirit sobre el món islàmic i el domini de l’àrab i el persa li van permetre encarnar el paper de metge i dervix afgà i accedir lliurement—no sense un bon recull de peripècies que ell mateix ens conta—a les dues ciutats santes d’Al-Hijaz. A mig camí entre el llibre de viatges i l’assaig etnogràfic, aquestes són les pàgines captivadores d’un dels primers europeus que va aconseguir penetrar, amb ulls amatents i amb una curiositat infinita, al cor de la civilització musulmana. L’esplèndida traducció que avui presentem, de Xavier Pàmies, acosta per primer cop el lector català a un dels llibres més cèlebres—i fascinants—de la literatura de viatges de tots els temps.