Silenci sonor

Des del balcó, quantes nits
assaboreixo llums belles
i sento que els meus ulls, fits,
són com pescadors d’estrelles.

Ignoro d’on ve la llum,
si baixa del cel o hi puja,
si són tot manyocs de fum
o si és ruixim d’una pluja.

I penso, pel meu endins:
Quin firmament se’m destria!
I els meus ulls, com pelegrins,
pel cel de nit van fent via.

I furgo pregonament
per trobar clarors novelles.
Des del balcó, quin moment!
Amb els ulls i el pensament
sóc pescadora d’estrelles!