La base de dades de les Lletres Catalanes
PER JOSÉ MARÍA VALVERDE
Oh, aquests que peonen, encantats
súbdits d’un rei de Babilònia!
Cap aigua viva no demanen. Van
a la seva: pols, i l’ofec segur de parsimònia.
Ara, ni tu no vulguis beure. Deixa’t només
empassar. La negror d’ésser sol. Tres dies
plega-t’hi, groc roent com un metre de fuster.
Serem potser escopits a mar? Un gran migdia?