Terra de naufragis

Aquell temps abundós ha passat a altres mans
el desig i la sang s’afanyaven per mi

Ara l’any és estret, tot s’allunya entorn meu
bullen remotament les ciutats sense mi

No em preguntis on vaig, que no m’alço ni em moc,
tanco els ulls i la llum no s’adona de mi

Els records són feixucs o lleugers
Tant se val, hi ha una veu pels camins
que s’aparten de mi
No he dit mai a ningú el meu nom i el meu mal
els diré quan la mort s’enamori de mi

Si em retrob i em conec a la nova claror
provarà d’alçar el crit, ço que resti de mi.

Res no he perdut,
que res no posseïa qui arribava
invàlid i nu.

Però he guanyat a poc a poc, de pressa,
rovell d´enyors, peresa acovardida
i una mesura rasa d´incerteses
on cerca brins la desmenjada fe.