La base de dades de les Lletres Catalanes
Can Felipa és el nom popular de l'antiga fàbrica de l'empresa Catex (Central de Acabados Textiles), del ram de l'aigua. Els seus orígens cal cercar-los pels volts del 1856, quan Felipe Ferrando —d'ací el nom de Can Felipa— va instal·lar una petita fàbrica per a blanqueig a la cantonada dels carrers de Marià Aguiló i Peralada, ja desaparegut en obrir-se el carrer de Pallars. El 1877, la família Vilà va comprar Can Felipa, la va engrandir i la va mantenir fins al seu tancament, el 1978.
Actualment, l'edifici conté un centre cívic propietat de l'Ajuntament de Barcelona, creat el 1991 segons el projecte de l'arquitecte Josep Lluís Mateo. Entre altres entitats, hi té la seu l'Arxiu Històric del Poblenou. La plaça de Can Felipa ha passat a denominar-se plaça de Josep Maria Huertas Claveria. Podem rememorar el passat industrial del barri, que va ser conegut com el Manchester català, amb la lectura d'un fragment de les Memòries de Xavier Benguerel.
I teníem fàbriques. Moltes fàbriques. Fàbriques que engegaven quan encara feia nit i plegaven Déu sap quan, fins que van arribar els del sindicat, sobretot de teixits i del ram de l’aigua, que una vegada, en època d’eleccions, en una d’aquelles nervioses visites d’en Francesc Cambó a l’Ateneu Regionalista, en una arenga inspirada, se li acudí de dir, o de repetir, que el Poble Nou s’anava convertint en la Manchester catalana. Ho van entendre pocs, ben pocs, però la frase va fer molt efecte, tingué èxit i, durant anys, la gent l’anava repetint com si es tractés d’una gran, d’una sublim sentència.
Text: