La base de dades de les Lletres Catalanes
El matrimoni Clementina Arderiu i Carles Riba (Barcelona, 1893-1959), després de tornar d'Itàlia el 1921 i fins al 1926, amb el parèntesi de la seva estada a Munic, van viure en un pis del carrer de la Font de Sant Miquel, on van tenir els dos primers fills. Després es traslladaren a una casa amb jardí de Sarrià fins que es van haver d'exiliar el 1939. L'octubre del 1943, quan van retornar al país, es van instal·lar al segon pis de la casa número 165 de l'avinguda de la República Argentina. Una placa de bronze a mà dreta de l'entrada recorda la seva vinculació al lloc. De seguida, la nova llar es convertí en un focus de pelegrinatge dels amics i companys de la preguerra, però també de les noves generacions de poetes i intel·lectuals. Podem iniciar les lectures amb una estança del Llibre Primer dedicada a l'estimada i el poema que
Arderiu escriví, invocant els poetes amics, el 1962, després de la mort de l'espòs. Podem seguir amb la lectura de tres fragments memorialístics de Joaquim Molas, Albert Manent i Ricard Torrents que perfilen la descoberta del referent i l'ambient intel·lectual i el caliu humà que trobaren en les visites que feren al mestre i mentor.
Tu apareixes. No la roja meravella
que per damunt ma galta fa un súbit llengoteig,
no el tremolor que ajup l’envanida parpella
i la paraula forta esderna en balbuceig,
són, oh Amor d’amors, l’essència del miracle
que, en seure prop de tu i oir-te, en mi es difon.
Oh, sabessis! dels pensaments, quin dolç sotrac la
turba perplexa ordena darrera el mur del front!
Així a l’assemblea dels ciutadans el guia
fiat obre les ales del seu discurs serè,
i d’home a home passa una ardent correntia
i alcen tots junts els braços amb un igual voler.
Text: