Qui és qui
La base de dades de les Lletres Catalanes
Ruta literària: value
Carrer de Calvet, 7, 08021 Barcelona
Categoria: Barcelona
En el llibre: Darrers diaris inèdits blocs 1988-1990
Manuel de Pedrolo va viure i escriví bona part de la seva obra a l'entresòl del número 7 del carrer de Calvet. Situats al davant, podem llegir tres fragments del seu dietari que relacionen tres peripècies que va viure: la primera tracta de com li agradaven les passejades a peu per la ciutat i, les altres dues, rememoren els assetjaments que, els últims anys de la seva vida, hagué de patir pels seus posicionaments ideològics a favor de l'independentisme.
Dades generals Localització
Fragment Text Literari
Tres telefonades singulars...
Dia 10 [de juny de 1988]
Tres telefonades singulars, consecutives. La primera: em pregunten si és el carrer de Calvet i contesto: «Sí. Per qui demaneu?» Pengen. La segona: «El senyor Manuel de Pedrolo?» «Sí, digueu», és la meva resposta. Pengen. La tercera: no em pregunten, sinó que diuen: «Prepara’t, que ara et toca a tu», i pengen. M’ha semblat que almenys dues de les veus eren diferents, però ha estat una «conversa» tan curta!
No dic res per evitar enquimeraments que personalment no sento. Vull suposar que es tracta d’una broma. Quan algú et vol fer mal de debò, no t’avisa. D’altra banda, diria que el to de l’advertiment no m’ha semblat amenaçador.
Dia 11 [de juny de 1988]
Des de darrera els vidres de la porta de l’entrada observo el carrer. Hi ha poc trànsit. Tres persones a la parada de l’autobús. Ningú, que vegi, aturat a la vorera de l’altra banda. Surto i torno a aturar-me, miro amunt i avall, no veig res d’anormal, ningú que em cridi l’atenció. Me les emprenc carrer avall, el travesso, tombo cap a la Travessera, on faig una llarga pausa ran de paret, per si algú em seguia, a peu. En cotxe no pot ser. Repeteixo la maniobra en arribar a Santaló. Retrocedeixo cap a Casanova, per on baixo fins a la Diagonal, on em giro per desfer camí com qui s’ha oblidat alguna cosa i torna a casa a buscar-la. Cap cara que hagi vist, ningú que adopti una actitud suspecta. En arribar altre cop a la Travessera ja estic raonablement segur que ningú no em vigila i m’oblido de l’afer.