La base de dades de les Lletres Catalanes
La construcció inacabada del castell de Torre Baró, a dalt del turó de Roquetes, de 304 metres d'altitud, s'ha convertit en el símbol del districte. Aixecat el 1905, tenia com a finalitat esdevenir un hotel dins del projecte d'urbanització de la zona residencial. El nom del barri, però, prové de l'antiga torre anomenada Torre del Baró, construïda al segle XVI per la família Pinós al costat de la carretera de Ribes i destruïda l'any 1714. Una segona torre va ser edificada al mateix indret el 1797, i fou enderrocada el 1967, quan es va obrir la Meridiana.
Situats a tocar de l'edifici inacabat, amb una magnífica vista sobre els barris d'aquesta part de Barcelona, apareguda en bona mesura a les dècades de forta immigració, podem llegir un fragment de L'última oda a Barcelona, de Lluís Calvo i Jordi Valls, que fa referència a aquest indret.
Tampoc no era pas fàcil
actuar als anys trenta davant de l’altra Víbria,
sorprendre’l i provocar-li
un riure homeopàtic i conciliador.
Però l’horror és la Legió Còndor
bombardejant Barcelona,
i això no és cap espectacle de circ.
La representació continua en algun lloc,
dins nostre, tal vegada.
Però dalt de tot ens espera la Torre,
com un avi solemne i en ruïnes.
Pujarem tot el dret
que les nostres cames puguin
i no filarem prim davant del suborn
de les escales mecàniques.
Fatigats, hem vist l’esplendor
de la Meridiana, fent la ronda
com els soldats. La llar dels indiferents
és a la ciutat sense orígens, dins la ciutat-avinguda
que respon a les màximes
expectatives de la desmemòria.
I, malgrat tot, sense fer salts mortals arribem
—amunt, entre la brolla—
al castell de Torre Baró.
És la casa encantada i Anthony Perkins
estrafà la veu postissa mentre amaga el ganivet.
«Una doble per aquesta nit», demano.
Text: