Fòrum

El Fòrum és una enganyifa colossal —sentencia pel micro el rei de l’Speaker’s Córner—. Per això al final tothom se n’esborra. I comença a donar noms de personatges que havien estat anunciats però que al final, per naps o per cols, no hi han vingut. L’últim fiasco, el del mag David Copperfield, ha provocat una pluja de sarcasmes que els humoristes fa dies que exploten.

Copperfield havia de ser l’estrella del diàleg que duu per títol La transcendència social de la màgia en els temps de Harry Potter, però en l’últim instant el mag que ha fet desaparèixer l’estàtua de la Llibertat ha dit que no. Que no ve. Com tantes altres personalitats de primera fila, però en aquest cas, sense cap pretext.

—Creus que si l’esperit del Fòrum fos tan evident la gent no hi vindria? —rebla el ciutadà calb de metre setanta.

La moderadora es dóna. Fa veure que li contestarà només per recuperar el micròfon, però quan el té es limita a agrair amb un formulisme la participació de tothom i tanca la sessió d’avui a l’Speaker’s Córner sobre la comunicació en els temps globals. Després desconnecta l’equip de so i desapareix.

—Sembla que tinguin ordres d’amagar el cap sota l’ala —diu la periodista del minidisc—. De seguida que la cosa es torça, fugen.

El cas Copperfield fa pudor. De seguida que se n’ha sabut la baixa, ha començat a circular una versió extraoficial segons la qual no és el mag qui es nega a venir: la direcció del Fòrum n’ha cancel·lat la participació després de conèixer-ne les intencions.

—Diuen que volia fer desaparèixer l’edifici Fòrum —ha transcendit, amb aquella gran capacitat de transcendència que només tenen els rumors.

L’edifici emblemàtic del Fòrum de les Cultures es un triangle blau enorme amb una piscina al sostre que, normalment, està seca.

—El que hauria de fer desaparèixer és el Fòrum sencer —ha estat el clam unànime dels esperits col·lectius que generen els estats d’opinió per la via de la banalitat humorística—, amb l’equip directiu al capdavant.

—I, de passada, que també faci desaparèixer el nen maco que se’l va inventar —han arribat a sentenciar en privat les veus més atrevides, prou mordaces per estripar la mordassa que genera qualsevol al·lusió a un president de la Generalitat.

—Però potser que no faci desaparèixer la depuradora —ha matisat el grup de conscients que sempre es malfia del broc gros—, si és que no fa desaparèixer tota la merda, també.

La qüestió és que el Fòrum Universal de les Cultures de Barcelona s’ha quedat sense Copperfield, però la seva baixa no ha provocat la suspensió del diàleg sobre la transcendència social de la màgia en temps de Harry Potter, al qual ja s’havia inscrit en ple el peculiar gremi català d’il·lusionistes, prestidigitadors i mags, encapçalats pel mag Hausson i el Gran Morelli.