La base de dades de les Lletres Catalanes
Tot i que la família Maragall-Noble no van habitar la casa del carrer Alfons XII fins al 1899, en aquesta habitació matrimonial, hi podem llegir "Conjugal" poema escrit el 1892, una any abans que nasqués la primera filla Helena a la casa del carrer Roger de Llúria, un fragment de memòria de Josep Pijoan que reflecteixen les angoixes i els dubtes existencials dels darrers temps del poeta quan perd l'amic Roura i Pijoan se'n va a l'estranger.
La flor de l’abraçada ja ha granat
i ets com el cep que duu la dolça carga:
tota tu t’has estès i reposat
com ple de pàmpols el sarment s’allarga.
Com en una visió misteriosa
ta mirada sovint fixa s’extasia:
la teva mitja rialla és majestuosa
i en la boca et floreix plena de gràcia.
En el teu si fecond, què pot haver-hi
que et llença una llum viva pel semblant?…
Els dies són comptats del gran misteri.
Oh dona, do’m el fill que estimo tant!
Text: