Parc de Joan Miró, Carrer de la Diputació, Barcelona
Ruta literària: value

Parc de Joan Miró

Parc de Joan Miró, Carrer de la Diputació, Barcelona

Sergi Pàmies i Bertran

París, França

 - 

1960
Categoria: Barcelona
En el llibre: Infecció

Aquest parc, conegut popularment també com de l'Escorxador, ocupa els terrenys de la instal·lació de la qual rep el nom. El Parc de Joan Miró és el primer que va construir l'Ajuntament sorgit de les primeres eleccions municipals democràtiques, celebrades el 1976. En un dels extrems, a tocar dels carrers Tarragona i Aragó, al mig d'un estany, hi ha l'escultura "Dona i ocell" de Miró, de 22 metres d'alçària. Està feta amb trencadís i ha esdevingut un dels grans referents del parc. Va ser donada a Barcelona pel seu autor.

En el marc d'aquest espai lúdic transcorren les accions de dos contes dedicats a dos animals que podem llegir a qualsevol punt del parc. El primer, de Robert Saladrigues és protagonitzat pei gos Pelma. El segon, de Sergi Pàmies és un insòlit nyu que provoca un accident trasbalsador.

Dades generals Localització

El nyu

El nyu s’havia aturat prop d’un semàfor. L’ull enca­ra li cremava. Amb 1’altre, veia la silueta d’edificis, ponts, antenes i taques de llum disperses i intermitents. Procurava reconèixer en tot aquell paisatge un senyal familiar que l’ajudés a retrobar el camí del ramat. Tenia set, una set africana, intensa, que l’obligava a ensumar el terra desesperadament. Va creuar l’avinguda i va veure un raig d’aigua il·luminat que queia en un estany rectangular, envoltat de palmeres. Al costat, una estàtua altíssima, de colors, vigilava el territori, com un tòtem. Va acostar-s’hi. Lentament, va submergir el cap i les banyes. Va obrir la boca deixant que l’aigua li amarés cada centímetre de llengua seca. Després del bany, va buscar un lloc on jeure i dormir fins que sortís el sol. Va cami­nar uns metres més enllà de la font i es va girar, sorprès per dues llums que s’acostaven perillosament. Amb l’ull bo, va reconèixer el color vermell i una forma semblant a una foguera. Va baixar el cap i va bufar, disposat a enfrontar-s’hi. El vermell se li havia clavat al cervell com una punxa incandescent. Va començar a galopar. Amb les banyes, va colpejar les boles de llum esperant topar-se amb una superfície tova, animal.

No va tenir temps de veure el nyu. Ella sí. Va cridar per avisar-lo però era massa tard. La bèstia va envestir-­lo frontalment, per sorpresa. Va clavar les banyes al parafang mentre l’amo frenava. El cos pesat i fosc del nyu va estavellar-se contra el vidre i va quedar estès al seient de davant. Durant uns segons, l’animal va conduir. El cotxe va patinar sorollosament i va sortir del carrer emportant-se un senyal de trànsit i una paperera. Va xocar contra el tòtem, i va explotar. Un núvol de foc amb olor de benzina i carn cremada va il·luminar els co­lors de l’estàtua. L’incendi va durar uns minuts. Els veïns baixaven en pijama a comentar l’accident. Uns deien que havia estat una vaca, d’altres un bou, i alguns un toro. Reflectida a l’estany, l’ombra de les palmeres contemplava les flames, indiferent a l’estridència de les sirenes que, finalment, arribaven.

Text:

(Fragment)
Shopping Basket