Qui és qui
La base de dades de les Lletres Catalanes
Ruta literària: value
Sant Genís dels Agudells
Categoria: Barcelona
El mot Agudells apareix per primera vegada en documents dels segle X; d'origen carolingi, sembla que prové del diminutiu plural d'agulla i fa referència a la qualitat d'afilat, agut o punxegut. L'origen del poblament se situa en l'església de Sant Genís dels Agudells, una de les parròquies inicials del pla de Barcelona, consagrada en temps del comte Sunyer (931) pel bisbe Teodoric de Barcelona. En l'acta de donació, del 4 de juliol del 931, s'hi registra l'existència de 55 llars de foc, lligades a les cinc masies del nucli rural. A partir del 1359 passà a dependre del monestir de Sant
Jeroni de la Vall d'Hebron. Un cop siguem al davant de la parròquia, i imaginant-nos com devia ser el paratge ara fa més de cent anys, podem llegir un fragment de l'oda «A Barcelona» de Jacint Verdaguer (Folgueroles, 1845 –Sarrià, 1902), en la qual esmenta el lloc, i el fragment d'una carta de Miquel Costa i Llobera (Pollença, 1854 – Palma, 1922) en què documenta una excursió a Sant Genís acompanyat, entre d'altres, per Josep Carner.
Dades generals Localització
Fragment Text Literari
A Barcelona
I aqueix esbart de pobles que viuen en la costa?
Son nimfes catalanes que et vénen a abraçar,
gavines blanquinoses que el vent del segle acosta
perquè amb tes ales d’àliga les portes a volar.
La Murta, un jorn, la Verge del Port, la Bonanova
seran tos temples, si ara lo niu de tos amors;
los Agudells, en blanca mudant sa verda roba,
abaixaran ses testes per ser tos miradors.
Junyits besar voldrien tos peus amb ses onades,
esclaus de ta grandesa, Besós i Llobregat,
i ser de tos reductes troneres avançades
los pits de Catalunya, Montseny i Montserrat.
Llavors, llavors al témer que el vols per capçalera,
girant los ulls als Alpes lo Pirineu veí
demanarà, eixugant-se la blanca cabellera,
si la París del Sena s’és trasplantada aquí.
—No —respondrà ma pàtria—, de mi i la mar es filla;
d’un bes de ses onades, com Venus, m’ha nascut;
per ço totes les aigües digueren-li pubilla,
per ço totes les terres pagaren-li tribut.
Com vibra aquest país...
Barcelona Maig, 19, 1906.
[…] Com vibra aquest país!—Els doctors metges, que jo he hagut de consultar i que creia no tenien cap notícia del meu nom, m’han fet un cas singular quan se són enterats de qui era.—Vaig anar a cobrar una lletra a cal Banquer Valls i Vicent; i a la caixa el jove qui pagava me besà la mà, dient que m’havia conegut pel retrat, i me suplica que entri a saludar la seva família. Son pare no hi era, però un oncle seu m’acull amb grans cortesies i resulta que té tots els meus llibres, que en sap poesies de memòria i que, al fer un dia de camp prop d’un pi, té costum de recitar-hi El Pi de Formentor. Això un banquer!
Ahir me visita En Ruyra i Oms, qui es troba molt aplanat. El poemet que li estampen serà una delícia.
Ahir també férem una excursió poètica al poblet de Sant Genís dels Agudells, acompanyant-m’hi En Carner, En Ferrà i el fill d’En Martí Folguera.
Me proposen altres excursions, ara que el nebodet ja està prou bé; però demà seré aquí per veure des d’un balcó la manifestació de Solidaritat.
Text: