Parròquia de Sant Martí

Per la vigília dels Jocs Florals de la primavera vinent farà vint anys que jo atravessí per primera vegada aqueixa hermosa plana barcelonina tan oberta i diferenta de la de Vic, d’on acabava de sortir, com un pollet de l’ou. Quina impressió em feren aqueixos camps, no sé si diga jardins, que verds i florits s’escalonaven, des de la mar al Guinardó, enquadrats per les blaves ones i la muntanya i per sos dos altres respectables veïns, lo Besòs i Barcelona; aqueixes masies que es tornaven barris, que es tornaven pobles, inflats pel vent de la civilització, que bufa sempre més fort, de la banda de ponent! Vegí les portes de vostra antiga i hermosa església parroquial adornades amb les ferradures del cavall de sant Martí; vegí el palau dels comtes de Provença, per malnom la Torre del Fang, amb ses finestres gòtiques, interessantes i belles encara que mig espatllades; amb ses dues palmeres que li fan costat, una a cada banda de portal, aconhortant-la de l’oblit dels homes i de la mudança del temps. A migdia vegí, i també per primera vegada, les serenes ones del Mediterrà, a ponent una altra mar, mes d’onades blanques, que anava pujant, pujant, amenaçant abrigar abans de gaire tot aqueix pla amb una marejada d’edificis: i podeu pensar si me’n deien de coses una i altra.

Jo anava vestit mig d’estudiant, mig de pagès, i qui m’ho havia de dir llavors que un dia, deixada la barretina pel solideu, vestit de capellà, presidiria, gràcies a vostra amabilitat, un dels certàmens amb què vostre jovent lletrat festeja cada any la bella musa catalana!

Que bé ho feu, joves poetes de Sant Martí, d’entusiasmar-vos amb ella vosaltres, i d’entusiasmar amb vostres poesies a aquest poble laboriós, que d’agrícola es torna industrial, retirant-se dels amples i sanitosos camps per encofurnar-se en la fàbrica, on se respira l’aire viciat i es veuen lo cel i les terres i la mar per les enllorades vidrieres d’una finestra escafida! Les cançons ajuden a treballar.