La base de dades de les Lletres Catalanes
Conxita Julià, filla del Poblenou, va venir a viure al barri de Sant Martí pels volts del 1975 i va instal·lar-se en un pis de la tretzena planta de l'edifici del carrer Huelva, 110-112. Tenia al davant el paisatge del que avui és el Parc de Sant Martí i els barris de la nova immigració que van acabar rebent el nom de Nou Barris. Situats en algun punt del parc, tenint a prop l'edifici en el qual es van escriure els poemes, podem llegir-ne dos que es refereixen a dues impressions relacionades amb el cel i l'aire i viscudes des del balcó per l'autora.
Des del balcó, quantes nits
assaboreixo llums belles
i sento que els meus ulls, fits,
són com pescadors d’estrelles.
Ignoro d’on ve la llum,
si baixa del cel o hi puja,
si són tot manyocs de fum
o si és ruixim d’una pluja.
I penso, pel meu endins:
Quin firmament se’m destria!
I els meus ulls, com pelegrins,
pel cel de nit van fent via.
I furgo pregonament
per trobar clarors novelles.
Des del balcó, quin moment!
Amb els ulls i el pensament
sóc pescadora d’estrelles!
Text: