Qui és qui
La base de dades de les Lletres Catalanes
Ruta literària: value
08035 Barcelona
Categoria: Barcelona
En el llibre: Cada castell i totes les ombres
La Teixonera és un barri situat entre la Vall d'Hebron, la Clota, el Carmel i el Coll, i va formar-se entre el 1915 i el 1930. Aleshores era conegut com la Colònia Taxonera. Es construí sobre uns terrenys propietat de Joaquim Taxonera i, inicialment, el formaven torretes de planta baixa o planta i pis, amb jardí. Oficialment, el barri es denomina Teixonera per una falsa derivació del topònim a partir del mot teixó. Situats en la plaça de la Vall d'Hebron podem llegir un fragment de Cada castell i totes les ombres, de Baltasar Porcel, en què l'escriptor fa una descripció d'aquesta zona del barri que ell rebateja com Les Mules, i tres fragments del poema «Taxonera», de David Castillo, en què superposa personatges i referents de l'illa del Tresor i la seva adscripció vital al barri.
Dades generals Localització
Fragment Text Literari
A un costat de l'avinguda...
A un costat de l’avinguda s’alçava el muntanyam serrat de Collserola, amb uns núvols rogencs i trinxats; l’estampa lletosa del Tibidabo església, l’estàtua del Cor de Jesús, que semblava un ectoplasma o un calamar desorbitat; la sínia gegant del parc d’atraccions. I una munió de llumets titil·laven enmig d’aquella negrosa massa muntanyenca: el laberíntic i aparatós barraquisme de Les Mules, incrustat entre els pujols arrodonits i en les rieres seques, entre els estols de pins raquítics i feixos d’esponerosa falguera a cada clotada.
El càncer de Les Mules, Pelai Puig Alosa va esbufegar: hi proliferaven les ganivetades i la desaparició de noies, l’absentisme escolar, la delinqüència de menors. El narcotràfic. Evidentment, l’atur. La venda d’armes al detall. La distribució de moneda falsa. Búlgars i albanesos, lladres i captaires, amb nens escrofulosos; els gitanos romanesos amb cotxes americans immensos, mig rovellats i entapissats amb plàstic imitació de pell de tigre. Un clan de colombians, rodanxons i de cutis verdós, que robava a les àrees de descans de les autopistes… Els magribins, atrinxerats en un sector, construïen rabiosos una mesquita que la guàrdia urbana enderrocava de tant en tant, ells hi tornaven talment incansables estols de xacals famèlics.