La base de dades de les Lletres Catalanes
Aquesta plaça, construïda pels volts del 1840, és quadrada i la més gran i més popular de Gràcia. Al centre, hi ha l'es-cultura Astrolabi, de Joaquim Camps, que representa un mecanisme per amidar els astres. Com en d'altres places, com ara la del Diamant, durant la Guerra Civil espanyola s'hi va construir un refugi antiaeri. En els anys seixanta i setanta del segle XX, per la Festa Major de Gràcia s'hi aixecava un envelat que reunia cada d'any els protagonistes del moviment de la Nova Cançó. Així, el 1965 hi van intervenir Josep Maria Espinàs, Francesc Pi de la Serra i Lluís Llach. En l'edició del 1975, hi va cantar Raimon, en un recital ple d'incidents protagonitzats per la policia espanyola, els «grisos». Justament aquell setembre van tenir lloc les cinc darreres execucions del règim franquista, amb l'afusellament de dos membres d'ETA i tres del FRAP. És un bon lloc per llegir el poema que Alexandre Plana (Lleida, 1889 – Banyuls, 1940) dedicà a cantar les virtuts i les singularitats de les places de Gràcia; un fragment del llibre memorialístic La masmorra, de Joan Ventura (Palau de Plegamans, 1946), que fa especial esment del recital de Raimon del 1975, i un poema de David Castillo.
Plaça voltada de parets iguals
emmorenides sota del cel gris,
amb arbres minsos vora dels fanals
i amb un balcó petit a cada pis.
Passa una dona amb un cistell. Després
uns infants bruts i cridaners que juguen
a la ratlleta i que se’n van. Res més;
i el vent que mou les robes que s’eixuguen
pels balcons. La remor
tota la tarda és lenta, continguda,
fins que vespreja. Rere un porticó
s’encén el llum. La plaça que era muda
s’anima de la gent
que va cap a sopar. La barriada
es sorolla una mica sota el vent
per dormir-se aviat més reposada.
Text: