Un torrent que era la mar

S’hi fa sentir la veu de na Magdalena, una jove que ha vingut a viure al poble per amor, que s’ha trobat amb una guarda de bojos que asseguren que el torrent de la vila és la mar. Es fa ressò també de la veu de na Immaculada, que encarna els valors més desagradables de la ruralia i el caciquisme més ranci, i de n’Esperança, personatge passiu per excel·lència, immersa en el seu món interior d’il·lusions que mai s’arriben a acomplir.
Finalment, el testimoni de la vella Catalina desvetlla que tot allò que ocorre als pobles petits, en temps de guerra, són coses que val més oblidar, com la ximbomba que ja no sona, no sona ni sonarà…