Qui és qui
La base de dades de les Lletres Catalanes
Dades generals Obra vària
Argument
Campanades a Morts és un disc publicat per Lluís Llach el 1977.
La cançó de la cara A del disc de vinil, que té una durada de vint minuts i que dona nom al disc, recorda la massacre que va succeir el 3 de març de 1976 al barri de Zaramaga, a Vitòria (País Basc), en què, arran d’una vaga d’obrers, la Policia Nacional matà cinc persones. Els assassinats van tenir lloc a l’església de Sant Francesc d’Assís de Vitòria.
El 1979 guanyà la primera edició del Premi Disc Català de l’Any concedit per Ràdio 4.
El 3 de març de 2006, Llach interpretà aquesta peça al pavelló Fernando Buesa Arena de Vitòria per commemorar el 30è aniversari d’aquests fets.
Fragment Text Literari
Campanades a morts
-I-
Campanades a morts
fan un crit per la guerra
dels tres fills que han perdut
les tres campanes negres.
I el poble es recull
quan el lament s’acosta,
ja són tres penes més
que em de dur a la memòria.
Campanades a morts
per les tres boques closes,
ai d’aquell trobador
que oblidés les tres notes!
Qui ha tallat tot l’alè
d’aquests cossos tan joves,
sense cap més tresor
que la raó dels que ploren?
Assassins de raons, de vides,
que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies
i que en la mort us persegueixin les nostres memòries.
Campanades a morts
fan un crit per la guerra
dels tres fills que han perdut
les tres campanes negres.
-II-
Obriu-me el ventre
pel seu repòs,
dels meus jardins
porteu les millors flors.
Per aquests homes
caveu-me fons,
i en el meu cos
hi graveu el seu nom.
Que cap oratge
desvetlli el son
d’aquells que han mort
sense tenir el cap cot.
-III-
Disset anys només
i tu tant vell;
gelós de la llum dels seus ulls,
has volgut tancar ses parpelles,
però no podràs, que tots guardem aquesta llum
i els nostres ulls seran llampecs per als teus vespres.
Disset anys només
i tu tant vell;
envejós de tant jove bellesa,
has volgut esquinçar els seus membres,
però no podràs, que del seu cos tenim record
i cada nit aprendrem a estimar-lo.
Qui ha tallat tot l’alé
d’aquests cossos tan joves,
sense cap més tresor
que la raó dels que ploren?
Assassins de raons, de vides,
que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies
i que en la mort us persegueixin les nostres memòries.
Campanades a morts
fan un crit per la guerra
dels tres fills que han perdut
les tres campanes negres.
-IV-
La misèria esdevingué poeta
i escrigué en els camps
en forma de trinxeres,
i els homes anaren cap a elles.
Cadascú fou un mot
del victoriós poema.
Text: