La base de dades de les Lletres Catalanes
I si canto trist… és un disc del cantautor Lluís Llach editat per la discogràfica Movieplay l’any 1974.
El disc recull nou cançons, set de les quals van ser escrites i compostes pel mateix Lluís Llach, mentre que dues, Cançó a Mahalta i La casa que vull, són poemes musicats de Màrius Torres i Joan Salvat-Papasseit, respectivament.
La cançó I si canto trist, que dona nom al disc, és un homenatge al jove anarquista Salvador Puig i Antich amb motiu de la seva execució a Barcelona l’any 1974. Lluís Llach va incloure aquesta canço en el disc Nu l’any 1997 i ell mateix la va versionar l’any 2006 per formar part de la banda sonora de la pel·lícula Salvador de Manuel Huerga.
Els arranjaments van anar a càrrec del mateix intèrpret i de Manel Camp, i Jordi Jené i G. de la Puerta en van assumir la direcció musical. Enregistrat a l’Estudi Gema, les mescles les van fer els Estudis Àudio i Joan Sirvent i J. Vinader en van ser els enginyers de so.
Lluís Llach va presentar el disc a Barcelona els dies 2 i 3 de febrer de 1974 al Palau de la Música Catalana, mentre encara vivia exiliat a París.
El disc va ser reeditat els anys 1984, per Sonomusic, 2002 i 2006, per Dro.
Jo no estimo la por, ni la vull per a demà,
no la vull per a avui, ni tampoc com a record;
que m’agrada els somrís
d’un infant vora el mar
i els seus ulls com un ram d’il•lusions esclatant.
I si canto trist
és perquè no puc
esborrar la por
dels meus pobres ulls.
Jo no estimo la mort
ni el seu pas tan glaçat,
no la vull per a avui, ni tampoc com a record;
que m’agrada el batec d’aquell cor que, lluitant,
dóna vida a la mort
a què l’han condemnat.
I si canto trist
és perquè no puc
oblidar la mort
d’ignorats companys.
Jo no estimo el meu cant, perquè sé que han callat
tantes boques, tants clams, dient la veritat;
que jo m’estimo el cant
de la gent del carrer
amb la força dels mots
arrelats en la raó.
I si canto trist
és per recordar
que no és així
des de fa tants anys.
[Nota: Lletra d’una cançó dedicada a recordar l’execució de Salvador Puig Antich, el 2 de març de 1974.]
Text: