La base de dades de les Lletres Catalanes
La cançó «La campana», en la qual l’autor exposa el programa que defensaven els republicans dels seu temps esdevingué un veritable himne entre els defensors d’aquesta causa. La cançó va ser prohibida i la gent que l’entonava en públic, detinguda. Tot i que no està plenament demostrat, s’ha atribuït la música d’aquesta cançó a Josep Anselm Clavé, compositor i polític que compartia el mateix ideari que Terrades. Traduí al castellà la Histoire Populaire de la Révolution Française d’Étienne Cabet, autor de referència del comunisme utòpic europeu, que conegué durant l’estada a França.
Ja la campana sona,
lo canó ja retrona…
Anem, anem, republicana, anem!
A la victòria anem!
Ja és arribat lo dia
que el noble tant volia;
fugiu, tirans, lo poble vol ser rei.
Ja la campana sona…
La bandera adorada,
que jau allí “empolvada”,
correm, germans, a l’aire enarborem.
Ja la campana sona…
Mireu-la que és galana
l’ensenya ciutadana,
que llibertat nos promet, si l’alcem.
Ja la campana sona…
[…]
Un sol “pago” directe,
i un sol ram que el col•lecte.
Tothom d’allí serà pagat com deu.
Ja la campana sona…
Que pàguia qui té renda,
o bé alguna prebenda;
lo qui no té tampoc deu pagar res.
Ja la campana sona…
Lo delme, la gabella,
lo dret de la portella,
no, jornalers, mai més no pagarem.
Ja la campana sona…