La base de dades de les Lletres Catalanes
Lo perquè de Barcelona y altras memorias de sas antiguedats, o simplement Lo perquè de Barcelona, és una obra inacabada de l’historiador barceloní Pere Serra i Postius, qui la va iniciar al 1738. Escrita en català i en forma de diàleg, aplega una sèrie de llegendes barcelonines, alhora que parla de l’origen dels noms de les places i carrers de la ciutat i en fa una descripció viva i apassionada. Si bé les actituds personals de l’autor trenquen a vegades amb les regles del pensament il·lustrat de l’època, es tracta d’una obra molt original pel que fa a la temàtica, ja que fins aleshores no s’havia fet un compendi així de les parts que conformen la ciutat de Barcelona.
L’obra transcriu les converses fictícies entre tres personatges, que conversen sobre l’origen dels noms dels espais de Barcelona, així com de la seva història. Està dividida en dues parts principals, equivalents a la Primera jornada i a Una altra jornada, i dins de cada part, trobem diferents temàtiques al voltant de les quals els personatges mantenen converses.
…era la cosa més bella i deleitable de Barcelona, perquè en les més de les cases hi havia hort o jardí, i en moltes jardins, i los horts se componien, no d’hortalisses, sinó de tarongers, llimoners, poncemers i de tota mena d’agrums… I en tots hi havia parrals bellament guar¬nits i acompassats de diferents sorts de raïms. Los jardins brillaven i admiraven ab sa gran varietat de flors dobles, no sols de les més uni¬versals, com roses, clavells, violes, satalies, gessamins, englantines, francesilles, tulipes, etc., sinó també d’altres més exquisides, vingu¬des d’Itàlia, França, Flandes, Holanda i d’altres terres, que en part guarnien i adornaven los testos de fina pisa, matisats de colors… Per los alegres i deleitables reguerons, que ben nivellats estaven, abun¬dantment corria, i a vegades serpejava, l’aigua, puix en tots los jar¬dins n’hi havia de viva, i en gran còpia; i en molts hi havia sorti¬dors ben labrats i magnífics.
De quants horts i jardins que en mon temps allí hi hagué, lo més curiós, costós i digne d’ésser vist fonc un que era del cònsol d’Ho¬landa, perquè a més d’haver-hi exquisides plantes, arbres i flors roses, i formes ab harmoniosa simetria disposades i arrenglades, per totes parts estava minat, havent-hi enterrats no pocs quintars de plom, per a lograr diferents i admirables jocs d’aigua, que, sortint ja de baix terra, ja de les parets i pedrissos, com i també fins de les soques dels arbres, componia una espessa pluja, de tal manera que elevant-se molt los cristal•lins raigs que pels forats dels conductes ei¬xien, los uns als altres acompassadament crusant-se, transformaven tot l’hort i jardí en un copiós sortidor, sense veure-s’hi ni flors, ni plan¬tes, ni arbres…
Molts d’aquests horts i jardins eren de cavallers, mercaders i. ciuta¬dans acomodats, los quals ab sos parents i amics, passaven allí plau¬sible i deliciosament les tardes en temps d’estiu i los matins en la primavera, alegrant-se i divertint-se, ja ab bitlles, ja ab trucs, ja ab cartes, sens mancar-hi les entretengudes i reials taules del jaquet, dels escacs i de les dames, servint-los de frondós pavelló i gira-sol los parrals, gessamins i murtres. Allí jugaven, allí cantaven, allí ba¬llaven, allí se folgaven, allí conversaven i allí feien sumptuosos ban¬quets i regalats berenars. No venia persona de distinció i de bon gust a Barcelona, que no anés a veure aquelles meravelles de la naturalesa i de l’art, admirant-se de què, dins les muralles de la ciutat, hi hagués tan plausible i deliciosa recreació.
De gran part de dits jardins i horts gosava també generalment tothom que passejava per la muralla, des del Portal Nou al de Sant Daniel, d’a on se descobrien los arbres fruiters i los sortidors. […] Girant-se a la mà dreta, se gosava de l’amenitat dels jardins i de quasi tota la ciutat. I, finalment, voltant-se a l’esquerra, s’observava lo di¬latat Pla de Barcelona, ab sos arbres, sembrats, hortes, sèquies, molins, convents, torres i cases de recreu, i ab sa cordillera de muntanyes, quasi totes cultivades, que a modo de mitja lluna apar que li formen una frondosa garlanda.