A Girona, els convents i les esglésies…

A Girona, els convents i les esglésies formaven una xarxa ineludible. Els menys familiars a la devoció de la seva mare no deixaven de desvetllar-li la sensació de reviure una tarda de sol endolat, plena de nyonya, de rara tendresa i de flaire de bunyols; una tarda muda i sorda, sense un toc de campana, ni un retruny de roda, ni un crit de carreter, una tarda durant la qual li havien estat defesos els jocs, les rialles i les cançons; una tarda de pujar i baixar carrers costeruts i escales interminables, de coixejar a causa de d’unes sabates estretes, de tornar-li a la boca el regust d’oli sofregit, d’enlluernar-se amb el birbilleig de centenars de ciris, de prosternar-se damunt les lloses sepulcrals i de sentir als llavis el contacte fred de molts genolls amb nafres i de molts peus sangonosos, travessats per claus deformes.