A Sant Vicent Ferrer

Nòstron pare Vicent, amb sa gran            mà,
al qui bé li demana li fa                          bé;
al qui es burla, per burla burla                 té,
i fa de veres mort al qui el mort               fa.

Mata la fam de Barcelona en                   pa,
pronosticant les naus, que cert ho            sé;
al moro i al jueu li dóna                           fe,
al coixo i al tollit lo torna                          sa.

Li trau al taverner l’aigua del                      vi;
predica en nostra llengua amb tan gran      so,
que tot lo món l’entén, que este és son      fi.

Diu que és àngel, i ho dubten sent tan       bo;
pregunta-ho a una morta i diu que             sí;
i sa gran vida tota és a este                       to.