Abans no arribi la primavera

“e sai que l’om a perdut
molt plus tost que non gasaigna”

azalais de porcairagues

a fora hi ha el que podria ser
una mala companyia per a un whisky
i un tel que llesca
la llum del sol,
si ens ateny.
hi ha dies,
per sorpresa,
esblaimats,
que ressusciten un poc.
però són només això,
esporàdics. i mentrestant,
el gel, el vent, el fang.

a dins, els llençols:
on la suor hi escriu, hi traça.
el cos, al llit, s’escola
pels porus: s’espolsa
els freds, els fangs i el gris de l’hivern,
llarg. només això,
la purga als llençols:
en deixa paisatge.
la higiene
d’abans no esclati el temps novell.

mmiv