[Amb reial eixorquia]

amb reial eixorquia,
i rancorosa
remor de rels estretes —o la distreta flor
esbatanada
dins dels ulls fèrtils dels cadàvers que imagines
poder tapar de sedes,
les conques plenes del ministeri del vi—,

t’assegures, hostil,
el teu lloc d’obrera, des-
maleïda, però maleita
en enfruitar de buit com ella, a la polsosa
entrada de Jerusalem, amb l’ull
fissurat de lletrada,
a plor que vols —de la figa
que venies, damunt d’un mocador de fil d’albes descreades—,

seguida de prop, quan te n’anaves,
per faltes ortogràfiques, traficaves
tots aquells claus, al mercat
negre, amb tots
aquells germans
de llet
mamada a les penyores:

vinguda
d’una real i ab-
solta cruci-
ficció.