Anem, per ma vida, en peda…

DON PEDRO: Anem, per ma vida, en peda, que en la barca podem millor parlar encara que no ací, i mirarem de més prop com se maten les sabogues. Oh, què regalo és aquest, tan gran i tan singular! No té par en lo món; a fe que teniu, senyor, més del que pensau.

LÚCIO: Prou sabem que en Espanya no hi ha riu que en delit i profit se li iguale […] fonts que li naixen a les vores, […] pesqueres […] arboledes fresques i jardins que té per la ribera, aon nos anam a recrear en l’estiu, que no crec jo que en lo món sia altre millor regalo ni deport, així per a dones com per a hòmens, perquè s’hi va i ve ab barca sense ningun treball; i per al profit, la multitud de peixos i tan excel•lents com s’hi prenen, i lo comerci que per ells se fa. […]

FÀBIO: […] llampreses, sabogues, esturions, anguiles, que competeixen en les llampreses, mújols, llisses, calucs, llops, barbs, madrilles. […]

FÀBIO: […] llagostins, palaies, roms, orades, òsties, molls, tonyines, palomides, reigs, corballs, […]

FÀBIO: Dic que encara que tot l’any se pot menjar de tot lo peix que es mata quan se mata, però és millor quiscun peix en un temps que en un altre; […]

FÀBIO: Ans són boníssims, perquè la mar entra e ix en aquestos estanys ordinàriament, i l’aigua de pluja no s’hi pot replegar ni empantanar com en l’Albufera de València. Doncs si veésseu los enginys i los aparells que los pescadors d’ací tenen per a pendre lo peix […]. Tenen la brogina, que és la reina de totes les eixàrcies, la qual té mil i dos-centes braces de llargària; […] bolitxs, cintes, tirones, rebordes, soltes, tirs sabogals per al riu, tonaires, palangres per a reigs, palangres per a anguiles, boletxes, arcinals, ralls, reixagues, pantenes, bertrols, anguileres, nanses, camallocs, morells, sepieres, ventroles, salabres, mànegues esturionals […]

DON PEDRO: […] En aqueixes lagunes o estanys i en aqueixa ribera i prats, crien-s’hi aucells […]?

FÀBIO: Infinitíssims: és cosa per a no poder-se creure i també és una altra lletania, no menor que la passada, la dels noms que tenen. Allí hi ha primerament cignes, flamencs, fotges, oques cardesques, oques franceses, ànades, caruses, cabirois, morells, periçons, cabrelles, corbs marins, esclaus, toros […] frarets, movietes, galeres, corriolaigues, cirlots, galls marins, dorals, pollets, garses reals, garses rúbies, garsotes, garses pardes, esplugabous, agrons, gavines, gavilans, eixadells, alcaravacs, fumadells, àguiles pescateres, carcatrossos […]

FÀBIO: […] i foren tants los ous que allí se trobaren […].

FÀBIO: Són tantes les meravelles que ací se troben que no es pot parlar sinó ací, o havem d’anar ab los actes a les mans. […] Caçam los porcs […] los cervos […]. Tot açò en la marina, que en la muntanya, aon hi ha també d’estes salvatgines i de moltes altres, ja es fa altra manera de caçar, i és cert que entre lo pla i la muntanya se troben tanta abundància de caces que en les carnisseries d’ací no falten, un dia o dos a la setmana, ordinàriament carns salvatgines o de porc salvatge o de cabró muntès o de cervo. Ha hi també en aquella mateixa marina grandíssima abundància de conills i de llebres […] francolins, perdius i mussols. És, en fi, nunca acabar, voler contar les meravelles i excel•lències d’aquella ribera; fins a tartugues veres i pardenques […] tota la ribera, que és una infinitat de planura de uns estanys en altres, anant per dins d’unes sèquies […]. Més avant, si voleu coses de llet, allí les podreu haver com en part del món, perquè afillen una infinitat de ramats d’ovelles en aquella ribera i crien uns recentals […]

DON PEDRO: […] També m’han dit que teniu ací moltes grangeries de tots bestiars, i que colliu, en aquesta terra, fruits de totes maneres […].

FÀBIO: Han-vos dit la veritat, que són tantes les coses que ací tenim, que no menys vos meravellau que de les que haveu oïdes. Ací tenim, primerament, forment, i encara que no tant com n’havem menester, tenim emperò la forma per a proveir-nos-ne facilíssima, que per aquest riu los colam d’Urgell i d’Aragó, i per la part lo port de Morella, […]; i com tot falta, la mar nos remedia. […] ordis i altres pans menuts, cànems i llins, llavors de cebes i de cols […]; olis que mai s’agoten […]; vins i molt bons, especialment los clarets; figues, garrofes, mel i cera, peix en increïble quantitat; solsores per a sabó, soses per a vidre, roja per a tenyir, roudor per a adobar, gualda també per a tenyir, sal en gran abundància, seda hi va en grandíssim aument, fusta en infinit número i la millor, […]; alquitrà, pega, trementina, carbó, llenyes […], palmes, espart […]; algeps. […] vaqueries, eguasseries, […], bestiars llanars, i és tan gentil la disposició de la terra per a hivernar-los, que quiscun any se n’omple la ribera […]. La llana d’alguns dels bestiars que són naturals d’ací és tan fina con és la de Castella. […] Ha hi porqueries; ha hi cabreries […]. I sense tot això, tenim lo negoci del riu, que és una cosa importantíssima i de molta gran utilitat, per aquells dos ports d’Alfac i de l’Ampolla, que tenim a la mar, dins nostre terme. Més avant tenim, per a coses de delit i de vista, molta abundància de totes sidres con són poncirs, llimes, llimons de Cetàlia, dels altres llimons comuns, naranges, toronges […] moltes fruites, molt bones e saboroses, tenim tàperes, fonoll marí, bargallons […] aigües estil•lades d’olors… […] són tantes les herbes que dins d’aquest terme naixen bones per a la salut dels hòmens, de les quals se serveixen los apotecaris […].

DON PEDRO: Així Déu me salve l’ànima!, que em teniu atònit ab lo que em dieu. És possible que tanta cosa càpia dins d’un terme d’una ciutat tan poca?

FÀBIO: Encara que la ciutat sia poca, ara lo terme que té és molt gran, que per llarg té nou llegües catalanes i per ample ne té set. […]

FÀBIO: Sí, i està tan adornat i fornit de casals que és una glòria de veure’ls i passejar-lo; ab tota veritat, que es troben casals o alqueries en lo terme de Tortosa, més de tres-centes, entre les quals hi ha moltes i molt belles torres fortíssimes […]

FÀBIO: […] l’Aldea, i és de Ramon Jordà… […] Xalamera i és dels frares de Benifassà… […] la torre de Llaber, i és de Cristòfol Despuig […].

LÚCIO: […] una altra singularitat té aquest terme que ja l’he notada per cosa molt estranya i que no menys ha de meravellar que les altres, i és que dins d’ell mateix, i encara dins dos llegües, té los dos estrems de temprà i tardà […]

DON PEDRO: […] I són aqueixes les muntanyes aon lo rei manà tallar los arbres i altres llenyams per a les galeres, que tan estremats dien que són?

FÀBIO: Aqueixes mateixes […]; i també s’hi fan, per lo rei, galeres; dien estos capitans del rei que no tenen par […].

FÀBIO: Allí, primerament, trobareu les més bellíssimes aigües de fonts claríssimes i frigidíssimes que sien en lo món, […]. Allí se troben la major part de les herbes que han menester los apotecaris […], fins a castanyes no hi falten. […]

FÀBIO: […] pi ver, pi comú, sapí, roure, carrasca, oró, maçanera borda […]; mopera, tell, saüc, faig, teix, boix, cornicer, marfull, aladern, materselva, rataboscs, arbocer, ginebre ver, ginebre bord, espinal, avellaner, grèvol, de què es fa lo visc; freixe, ginebre, savinot, savina. […] bolets; […] rovellons, pebrassos, rubiols, bateons, quadernes, cabrits, brunets, peu-de-rates, múrgules, eixerellons, criambes blanques, criambes pardes, ageroles, cadorles. Tots aquests són boníssims de menjar; ha-n’hi altres que no són bons per a menjar, mas per altres coses són bons, ço és, criambes vermells, bolets de bou, matapaprents i també se troben allí túferes […]. Allí se troba bon ges, mini molt i molt bo atzabeja, argent viu, mina de ferro i un llac tan bo per a fer una fragua com sia en lo món.

DON PEDRO: Com deixen de fer-la-hi?

FÀBIO: Per la mateixa que es deixen de fer altres coses que serien de gran utilitat i gentilesa per a l’ornato d’aquest poble. Crien-se també en aquesta muntanya, com jo he dit, moltes salvatgines […] i són molt majors que en la ribera. Ni tampoc no falta allí ni ací la pesadilla d’aquells dos gèneros de salvatgines importunes que són llops i raboses […]. I finalment és tal la forma i disposició de terra que, tots los que a vui som, creem, i també ho cregueren los passats, que allí hi ha mines d’or i argent. […] en una partida d’aquest terme que es diu Vall d’en Rubí se troben pedres precioses com són robins, esmeraldes, jacints, esmeragdes, granats […]. Jo em recorde haver oït dir a en Miquel Domènec, lo qual en anys passats tenia un hostal en lo carrer Cruera […].

FÀBIO: Ja los [cavalls] qui s’hi crien no són mals, ans és bé veritat que n’ixen de tan bons que no deuen res o deuen poc als castellans, mas assegur-vos d’una cosa i seria sens dubte molt certa, i és que si los amos de les egües donaven bons cavalls per a pares com, a la veritat, per a susara, ho fan la major part d’ells, i guardaven també les regles que sobre açò tenen en Castella, eixirien d’ací tan bons cavalls com ixen d’allà i no seria mester anar a Castella per ells, sinó d’ací se poria proveir tota Catalunya […].

FÀBIO: Quant al demés que dèieu, senyor Pedro, grana n’hi ha […]; sucre, ja se n’hi poria fer i ja se n’hi ha fet en Xerta, que és una vila dins lo terme, carrer que és de Tortosa, […]. Arrossos, a la veritat, no hi ha perquè no tenim lo regadiu de sèquia, mas lo terreny , i espais tan bons, lo hi ha en aquella ribera marina com en part del món. Si Déu serà servit que la sèquia que havem començada a la çut […].