Aquests morts no fan pudor de morts

Aquests morts no fan pudor de morts.
La lluna prima els renta la cara,
els esclareix les nafres un torrent de fulles seques
i van tot perfumats de plomes de pica-soques i cornelles
però, sobretot, arrelant a les pedres que són
a les pedres que els fan de casa en el camp d’ànimes,
no hi veureu cap cuca, ni una mosca tansols:
cap bava de caragol n’esborrarà mai els noms.
També les roses, a l’agost, hi floreixen.