Ara, Déu los pose en cor i en voluntat…

LÚCIO: Ara, Déu los pose en cor i en voluntat, a estos senyors que tenen càrrecs del regiment, que d’això i de moltes altres coses que a l’ornato i polícia d’aquest poble convenen, tinguen major cuidado i diligència que fins a vui han tingut. Mil voltes los he romput lo cap importunant-los que fessen llevar aquestes eixides que tan mal pareixen a la vista i tan contràries són a la salut, i que fessen llevar també les mundícies, que hi ha tantes, puix tan bona i tan despedida forma tenen per a fer-ho; per manera que puix tenim adornada la ciutat de totes coses naturals, que per culpa dels regidors no li faltassen los ornatos de les coses artificials. I jamai só estat oït.

FÀBIO: Senyor, sí, que poc a poc tot s’adobarà, tot se farà; que, com veeu, ja la ciutat se va millorant i aumentant en mil coses, i especialment en los edificis públics i privats, i també se van millorant los usos dels ciutadans, que, si la veritat volen dir, gran avantatge té tot açò per a vui al que solia ser vint-i-cinc anys ha; si no mirau primerament lo que s’ha obrat en la seu, quant polit, pompós i vistós va; mirau los col•legis reals que en sent Domingo se fabriquen, l’u per a instruir los fills dels nous cristians convertits de la secta maomètica, i l’altre per a llegir teologia i altres ciències, que magnífica obra és. Mirau també la millora que per a vui tenen les cases […]! I quanta tapisseria se troba vui en Tortosa! […] I què adreços de llits i de plata! […] Mirau també lo cappont que ací tenim, davant los ulls, quant alegre i quan profitosa obra és!, per la qual ha pogut corregir-se la forma de sustentar aquest pont tan artificiosament fabricat sobre aquestes deu barques, que tostemps estarà millor que no estava, i les barques no eixiran tan envellides com solien, per no ser onze […].

FÀBIO: […] Mira també l’aument que té la població en veïns, que casi és un terç més que era vint-i-cinc anys ha; mirau lo lustre dels ciutadans […]