Ara, Miquel

Ara, Miquel,

torna a ser el temps

del fil gruixut i les paraules dures.

Escasseja el diner

i ja es sabut que els poderosos

—planye’ls, Miquel!—

només poden permetre’s

certes efusions sentimentals

amb la butxaca plena.

A collibè dels pobres

alternen xurriaca i caramel

segons el vent que bufa,

però no descavalquen mai.

Miquel, recorda-ho:

únicament pegant sacsades

tots plegats

ens els traurem de sobre.

Les canyes

només es tornen llances

si hom les empunya amb esperit de lluita.

Miquel, aquest llevant

fa molt de temps que dura,

i el terra és xop

i se’ns podreix la sola

de les sabates.

¿No trobes que ja és hora

de treure el peus del fang

i espolsar-se el clatell

i fer bugada?