Bàlsam

L’aire és trist a Berlín aquest final de maig.
S’afua, fred, sota els til·lers narcòtics.
El riu Spree, indolent, encara reflecteix
l’afany de Schinkel —fer una nova Atenes.

Passejo per la llarga columnata,
miro els pedaços clars de les columnes.
La cirurgia plàstica evapora
l’esperit de persones i edificis.

Potser plourà aquest vespre. Nuvolades
grises i blanques passen. L’aigua, dolça,
damunt de la ciutat, adolescent
i alhora vella, lliscarà com un bàlsam.