Budelleria

– “Necessito la campana budista!”
Com galtes enceses
a boca de biberó, alça borrims
de cul en avall, a la ganya.

– “Ja no queda temps, ni futurs
en especial, cap posar-se
al puesto d’altres queda,
ni d’escodors!”

I en adesar la canana
i les folgòries menudes,
de mentals – les fugisseres
gotes escarritxades – ,
veu lo cel encès en llum
de caderneres, en repapar
dels vins, i pensa l’expansió
de les Veus en incessants
Kalpes rodants: – “Mira la tele!”.

Budells de pena diu
del món, se diluvia!
De les brosses als ulls, de les
alteracions, hormonal,
se’n recorda, de quan les ventades.
Cloïssa parpella
de llavi vist, partit,
abocat en terra,
amb pantalonets curts,
com pensament
en falleba, en febrada
lampista de carns:

– “Queviure de penes.
Queviure de sang!”,
diu.
Lo quixal cruix en pròtesi
a la geniva balba. Esmussat,
li creix en dentera
animal. La cutximandera
batxilleja sense pietat i ara parla
del temps: – “Jesús, quina basca!”

(Tot és viure!)