Cada cosa en son lloc

Que és un brut dic a tot nat
que en los davants de sa armilla,
enlloc de borla o golilla,
porta molt polvo estancat;
tinc per brut i mal criat
a tothom, dona o vailet,
que al mocador roba el dret
fent escopir a les gents:
mes no al Metge que excrements
examina amb un lluquet.

És bruta la sogra o nora
que l’aigua amb què renta els plats,
qual si regàs los sembrats,
del carrer fa ser estora;
tinc per bruta la senyora
que ahont hi cau bé un boixet,
una pinta, un ramellet,
posa mesch… coses pudents:
mes no al Metge que excrements
examina amb un lluquet.

Brut aquell jove polit
que, si el girassen com pop
no fora tan filosop
que no desitjàs la nit;
brut lo ric que en son vestit
per incúria mai permet
vivents saltant i negrets,
ni menos blancs, transparents:
mes no al Metge que excrements
examina amb un lluquet.

És un brut aquell que als dits
dóna l’empleo de pinta;
bruta la lletja que es pinta;
brut aquell que en un convit
fa dir al món que bon profit;
pot ser bruta una actitud,
un gemec, un estornut…
Mes, basta, modest lector,
puix fa rato que tinc por
que no em digas també brut.