Ció

Jo tinc una cosina
d’ull de perdiu,
de boca de petxina,
d’olor d’estiu,

de trenes de panotxa,
de costat dur,
d’un Mas de la Garrotxa
préssec madur.

Oh la bella cosina
“mira i no em tocs”!
Sap llevar-te una espina
i engegar rocs.

Captenint-se del avis,
deixà galants
amb el mot en els llavis
i en pau les mans.

L’engavanya la sina
quan renta al riu.
Si el vern la despentina
encara riu.

Com una daina mostra
potser el turmell,
però la llum del rostre
sembla d’or vell.

Per nyicris m’arborava
tot d’un braçat
i la mirada em clava
sense pecat.

I és debades que em mogui,
ull cluc de sol,
savi de nyigui-nyogui
fet un mussol.