La base de dades de les Lletres Catalanes
Un dia vaig veure caure una nena petita al riu. Possiblement hauria de referir aquest fet amb paraules colpidores: l’horror de la santa mare en veure el fillet de les seves entranyes endut pel corrent… el crit de l’infant que es debat entre les onades… els veïns que resen impotents i Sant Nicolau, patró de la Ciutat Petita i Delicada, apareixent enmig dels núvols.
(…)
Quina culpa tinc jo que les coses no rutllessin així? Els qui em coneixen diran que no em prenc res seriosament, que sóc un bromista professional, que tinc el cor endurit per aquesta Barcelona materialista i tan poc pietosa i que hauria d’anar a fer cursets de cristiandat. El cas fou aquest: La nena anava vestida de blanc, deuria tenir tres anys i jugava a la galeria del botiguer-pescador de canya-fruiter, enfilada sobre una muntanya de coves. A la nena li pesà més el cap que els peus i caigué al riu. La nena va fer “plaf” i va surar, perquè en aquell temps les criatures duien molta roba. I lliscà riu avall com la cistella de Moisès. Els esperits materialistes i liberals digueren que allò era un fet natural, donada la quantitat de roba, el poc pes de la nena i l’elevada densitat de l’aigua en passar el riu dintre la ciutat. Les ànimes devotes sempre varen creure que havia estat un miracle del “Niño Jesús de Praga” del qual la seva mare era molt devota. Fins es parlà de fer un vot i una processó, però no és pas d’això de què parlem. El fet transcendental ocorregué al pont. Un soldat es va enfilar a la barana i després de senyar-se es llançà de cap al riu amb grans aplaudiments de la gent que omplia ponts i galeries. La nena resultà il•lesa, però no així el soldat, que varen dur al dispensari per diverses raons. Primera, perquè era foraster; segona, perquè es va tirar de cap, i tercera, perquè el soldat no coneixia les profunditats del riu en passar per dintre la Ciutat. Al voltant d’aquest fet es va especular molt… que si l’havien de proposar per a la medalla del Mèrit Militar… que si el varen llicenciar… que si era fill del general… que si va morir per haver begut un glop. La veritat és ben trista: fou arrestat per haver-se mullat el vestit sense permís del capità de guàrdia.