Com fer un sonet

Doris, qui sap que el vers és fet per alegrar,
me demana un soneto, i jo ho trob impossible.
Catorze versos junts serà massa terrible;
veis-ne aquí amb tot això quatre a punt de cantar.

Tot d’una és molt costós per la rima trobar,
però aprovant es veu que tot pot ser possible.
Passem avant, qui sap serà menos sensible
si del primer tercet me puc desempenyar.

Jo començ doncs tot d’una, i no cerc més excusa,
creent que no és estat sens orde de ma Musa,
puix veig que en tan poc temps me’n som quasi desfet.

Comencem el segon, no hi ha que desmaiar-se,
perquè la recomanda està per acabar-se.
Comptau si són catorze, i el soneto està fet.

Afectes d’un pecador arrepentit
Gran Déu, els teus decrets estan plens d’equidat:
tu sempre te complaus en esser-nos propici;
però jo som tan mal, que la teua bondat,
si em perdona, serà contra el teu just judici.

Si, Senyor, que l’extrem de la mia maldat
no te permet sinó d’ordenar mon suplici.
Ton interès s’oposa a ma felicidat,
i ta clemència espera el càstig del meu vici.

Contenta ton desig, puix que t’és gloriós:
que et sia el meu dolor a tos ulls odiós;
castiga, que ja és hora, aquesta gran malícia.

Just el càstig serà que te sia ben vist:
però, an a quina part ferirà ta justícia,
que no l’hàgia cobert la sang de Jesucrist?