Com vibra aquest país…

Barcelona Maig, 19, 1906.

[…] Com vibra aquest país!—Els doctors metges, que jo he hagut de consultar i que creia no tenien cap notícia del meu nom, m’han fet un cas singu­lar quan se són enterats de qui era.—Vaig anar a cobrar una lletra a cal Banquer Valls i Vicent; i a la caixa el jove qui pagava me besà la mà, dient que m’havia conegut pel retrat, i me suplica que entri a saludar la seva família. Son pare no hi era, però un oncle seu m’acull amb grans cortesies i resulta que té tots els meus llibres, que en sap poesies de memòria i que, al fer un dia de camp prop d’un pi, té costum de recitar-hi El Pi de Formentor. Això un banquer!

Ahir me visita En Ruyra i Oms, qui es troba molt aplanat. El poemet que li estampen serà una delícia.

Ahir també férem una excursió poètica al poblet de Sant Genís dels Agudells, acompanyant-m’hi En Carner, En Ferrà i el fill d’En Martí Folguera.

Me proposen altres excursions, ara que el nebodet ja està prou bé; però demà seré aquí per veure des d’un balcó la manifestació de Solidaritat.