Comte l’Arnau

COMTE L’ARNAU
Ara, deixeu-me sol. Tot em fa nosa.
Ja he vist l’estel. Ja puc venir, muller.
Com que no hi ha per mi una mà pietosa,
amb els meus dits els ulls em tancaré.

EL NOVICI
Pare, on te’n vas, si el cos vençut se’t plega?

LA FILLA PETITA
Si no pots caminar.

COMTE L’ARNAU
—Encara hi ha
la meva voluntat que no es doblega.

EL NOVICI
Pare i senyor, jo et vull acompanyar.

COMTE L’ARNAU
Ningú. Abat, quan passi fes-te enrera
i no em miris amb ulls plens de verí,
que la boca se m’omple de bromera
i et podria escopir.

L’ABAT
Vés a la mort com bèstia maleïda,
que no t’has penedit ni humiliat
ni en l’espantós llindar de l’altra vida
davant de Jesucrist crucificat.

COMTE L’ARNAU
El meu Déu no condemna ni perdona.
Fou, és, serà! El temps per ell no és res.
Ni viu, ni mor, ni es pren ni es dóna,
perquè la vida eterna és.

COR DE MONJOS JOVES
«Scimus Christum surrexisse
a mortuis vere.
Tu nobis, victor rex,
miserere».

COR DE DONANTS
Sota el cel immaculat
la terra és com mai florida;
el Crist ha ressuscitat,
de la mort sorgeix la vida.
Alegria, alegria
en terra i cel sempre sia.

Amb l’última carreta la cançó és esvaïda,
el perfum que ha deixat és com de fenc marcit;
diria’s que la terra torna a la dormida
i a reposar dins ella el Comte s’és partit.

EL NOVICI
Dintre del gran silenci que esborrona,
silenci de l’eterna solitud,
ara parteix i en l’aire hi ha la bona
olor del fenc dallat. Caurà retut,
però l’acotxarà tota la terra
bullint de saba, plena de saó;
des de la mar al pic de l’alta serra
tot va brotant i es va cobrint de flor.
La immensa nit emplena l’estelada;
d’un forn immens és l’espurneig sens fi,
com si en el cor de la foscor callada
hi anés covant la llum del dematí.
Vindrà, vindrà la immensa meravella
brollant de les entranyes de la nit,
i veurem com la vida es renovella
des del fons de la terra a l’infinit.
per a comprendre, ell ha donat la vida;
jo, ara, sé com ell que és migrat preu.
El mal i el bé no són més que mentida
davant d’aquesta immensitat que és Déu.

COR DE PASTORS
Crist ha ressuscitat! També la Primavera!
Beneït sia aquell que sempre espera;
triomfant de la mort serà salvat.
Miracle etern, miracle de la vida
que quan desperta l’ànima adormida
li fa sentir l’eternitat.

Els pastors han sortit, cantant, braços enlaire,
com si en les mans portessin un invisible feix
de flors.
Un crit d’horror i angoixa esquinça l’aire.
La Penitent, convulsa, en el porxo apareix:

LA PENITENT
És mort! És mort! És mort! Prega per ell, gentada.
Ha caigut com el tronc pel llamp destralejat.
L’ànima seva sigui per sempre perdonada.

L’ABAT
Jamai! Damnada sigui tota l’eternitat.

LA PASTORA
Oh, no! Que el veig! El veig! Dalt del cel. El travessa
pel camí de Sant Jaume resplendint dins la nit.
Un cavall blanc cavalca i duu amb ell la Comtessa,
que la testa recolza damunt del seu pit.
Li assenyala endavant amb la ma lluminosa.
—jo muntava a la gropa, ella munta a l’arçó—
Arraulida entre els braços dolçament li reposa
i ell és blanc com la neu, transparent de claror!

El veig! El veig! El veig!

COR INVISIBLE DE VEUS BLANQUES
«Requiescat in pace
et lux perpetua luceat ei»

París, 29 d’octubre de 1946.

COMIAT

Adéu, Comte l’Arnau. Hem fet un llarg camí
més de vint anys. Vint anys. Són gairebé una vida.
Jo t’he volgut infondre el meu desig sens mida,
i com tu he volgut vèncer la mort i el destí.

Igual que contra tu, tot ha anat contra mi.
El camí negre i fred avui només em crida
i sento quant he fet com una gran mentida,
ara que el temps que em resta se m’ha tornat ahir.

Tu, potser, seguiràs duent un altre guia,
cavalcant dels estels la lluminosa via
on l’esguard d’una noia t’ha salvat de l’infern.

Per estimar i comprendre, l’ànima alliberada
tu tens, mentre la meva, en la fosca colgada,
com l’esperança morta, entra en l’oblit etern.

París, 16 de gener de 1949.