Conèixer

Que els altres són com tu, de tots els pensaments cruels,
és el que mulla més. Els pren allò que és seu:
la forma dels cabells, el color dels teixits,
el traçat de les lletres, difuminat com molsa.
Si penso que ets com jo, deixo de veure
que el riure és un desordre d’aire arremolinat al cove
de la gola. Que les tardes es poden quedar quietes,
en un instant etern, com colibrís que beuen.
Quan penses que ets com jo, salto de branca
en branca fugint del teu foc moll que em llepa.
Qui ha bufat massa fort? Qui ha dit
que sap com som, que el temps cal mastegar-lo
cinquanta-cinc vegades?