Conjugal

La flor de l’abraçada ja ha granat
i ets com el cep que duu la dolça carga:
tota tu t’has estès i reposat
com ple de pàmpols el sarment s’allarga.

Com en una visió misteriosa
ta mirada sovint fixa s’extasia:
la teva mitja rialla és majestuosa
i en la boca et floreix plena de gràcia.

En el teu si fecond, què pot haver-hi
que et llença una llum viva pel semblant?…
Els dies són comptats del gran misteri.
Oh dona, do’m el fill que estimo tant!