Còpia d’una carta escrita al Principat de Catalunya

Oh Principat, si sabesses
les congoixes i les ànsies
que passam aquí tos fills
ab esta aussència tan llarga,
és ben cert que te’n doldries
acompanyant-nos ab llàgrimes,
alentant-nos ab tes forces
per passar estes desgràcies.
Ja no podem passejar-nos
per los carrers i les places
sens deixar d’oir oprobis
que ens diuen davant la cara.
A tal extrem ha arribat
la passió d’esta canalla,
que a molts, sols per tos fills,
dintre de la presó els tanquen.
De tu parlen ab tal fúria,
ab tal rancor i ab tal ràbia,
que si poguessen farien pedaços de tes entranyes.
Si conversant demostram
tenir alegre la cara,
nos diuen que celebram
los successos de la pàtria;
si malencòlics nos miren,
nos diuen que és afectada
dissimulació, cobrint
lo que el cor carinyós calla.
[…]
Ea, Principat il•lustre,
anyadeix a tes hassanyes
noves glòries que publiquen
que tu retornes a Espanya
la llibertat que ha perduda,
deslliurant-la de la França.
Arbola luego banderes,
allista soldats i esquadres,
forma numerós exèrcit,
toca clarins i timbales,
que ja en tu semblants progressos
hi estàs feta i avesada,
i no és cosa nova en tu
conquistar terres estranyes.
[…]
I pues diuen es històries
que vint-i-tantes vegades
has derrotat al Francès
retirant-.lo de tes ratlles
bé pots anyadir al número
d’aquestes tantes vegades
una més…