Cullereta

Navego amb el vaixell
dins de la tassa de cafè.
Pengen del sostre
les garlandes pansides
de l’oblit.
En el mar més petit
també hi viu el naufragi.
S’hi enfonsa
com un terrós de sucre
l’esperança.
En el mar més petit
els noms dels mariners
s’escriuen amb minúscula
i el cafè és més amarg
que la bilis del temps.
Tot allò que he estimat
s’ho emporta una cullera
i va a parar a una boca
que no ha après a besar.