De la casa on vaig néixer…

[…] de la casa on vaig néixer, també enderrocada, només en resta el buit —un buit real i simbòlic alhora. Altres n’havia de trobar Portal amunt, carrer de Sant Jordi amunt, em venien al pensament els noms i els renoms de cada casa, de la gent que hi vivia quan jo era noi i jove. Vet aquí la font vella, la font que jo vaig veure fer. Vet aquí el carreró del Pelat pel qual entràvem a La Renaixença, on vam anar, dia rere dia, vespre rere vespre, durant anys, a prendre cafè, a ballar, a fer teatre, a reunions i a mítings…

[…]

Deu fer llàstima, és clar. Jo ja sé que tot passa, que tot s’ha de perdre, que fins els sepulcres moriran, però… Certament, és de doldre.