De la por

L’ànima petita
Se’m fa a poc a poc.
Tinc la casa oberta,
Mestressa no sóc;
Feinejo debades
I amb un ai al cor:
Les portes no clouen.
Déu meu, quina por!
L’ànima, petita
Se’m fa a poc a poc.

Trompetes de festa,
Violins d’estiu,
Sonaven encara
Avui com ahir
-si no desafinen
Se n’hi va ben prim.
I les flors a taula
Canten de desig;
Dels meus fills el riure
És salt de dofins.

Però ai!, voldria
De ma por repòs.
L’esparver que temo
Ja ha aixecat el vol.
La terra verdosa
Se’m tara de groc.
És injust que ens lligui
La por de la mort.
I jo ai!, voldria
De ma por repòs.