De tot fem feix

Menjar avellanes tendres coronades,
i oblidar dita i focs de Santa Helena.
Anar a aplegar ametllons, i allí petar-los,
al peu mateix de l’arbre que els velluta.
Punxar-se amb la pellofa de castanyes,
pelar i marcar la pell perquè no esclatin,
i anar abocant en sacs les torronades
amb negres mans de cremadís i fred.
O anar a abastar pinyoques, molt millor:
resinoses encara, esbadocades
llençant els fills d’un gust de brot verdós.
Un món perdut que se’ns conserva en fruits
secs, embossats, esdolceïts, comprats,
i que provem de pellucar entre els àpats.
Afamats de records, de qui vam ser,
de tot fem feix.