Decepció

Malalties de l’ànima no maten,
n’agonitza hom llarg temps, mes, ai!, no en mor…
Per dolor les parets del cor no esclaten,
sols los ulls són qui esclaten amb greu plor.

Mes les llàgrimes cruels, que els ulls enceten,
del cor no trauen la infernal cremor;
mullen ses fibres, que eixamplant-se baten,
i així hi cap més dolor dins nostre cor.

Ai del mesquí que, en hora maleïda,
per esser naix d’alts sentiments traït:
la mort mateixa en fuig, i en fuig la vida!

Viu per provar amb desficiós neguit
que, si els desigs de l’home són sens mida,
també el cor pel dolor és infinit!